DARWIN i l’expressió de les emocions

Ens podem remuntar molt enrere en el temps per trobar els primers estudis sobre les emocions. Charles Darwin va estudiar l’expressió de les emocions en homes i animals (The Expression of the Emotions in Man ans Animals, 1872), i ho va fer a través d’observar com, humans i animals (sobretot ocells i mamífers), expressaven les emocions. A més a més aquest estudi també va servir a Darwin per complementar qüestions relatives a la teoria de l’evolució humana i a la seva psicologia a partir de la seva teoria de la selecció natural.

Així doncs, el que va fer el naturalista Darwin va ser viatjar per tot el món (el viatge més conegut potser és el de les illes Galápagos, on va desenvolupar gran part de la teoria de l’evolució i selecció natural) i anà recopilant documentació basada en qüestionaris, en fotografies d’actors, en nens i malalts mentals i en les seves pròpies observacions personals, posant especial èmfasi en el dolor causat per la mort d’un familiar. Una de les frases de la seva obra és: els joves i els adults de races molt diverses, tant humans com animals, expressen estats mentals similars amb els mateixos moviments.

Evidentment, la seva teoria va ser posada en dubte, ja que a la mateixa època, Charles Bell, anatomista, cirurgià, fisiòleg i teòleg, va publicà l’estudi Anatomia i fisiologia de l’expressió, on descrivia els músculs facials com obres d’un creador diví, destinades a expressar els exquisits sentiments de l’home. Una visió totalment oposada a la darwinista.

Dit això, us exposo alguns fragments de l’Espressió de les emocions en l’home i els animals, de Charles Darwin, on es mostra algunes característiques de les expressions que va estudiar:

Mal humor: s’ha vist que el frunziment de les celles és el moviment expressiu que té lloc de forma natural quan es troba una dificultat, quan s’esdevé qualsevol pensament o sensació desagradable. D’aquesta manera, la persona que s’exposi a expressions d’aquest gènere, estarà predisposada a estar de mal humor, a irritar-se, a mostrar-se desagradable, i manifestarà el seu estat amb un frunziment, habitual, de les celles.

D’altra banda, l’expressió de mal humor pot ser neutralitzada per l’expressió de la boca, habitualment somrient, i per uns ulls brillants i eixuts. El propi d’aquesta expressió és una mirada clara, una fisonomia seria i meditativa. I, a més, el frunziment de les celles acompanyat de la depressió dels extrems de la boca, sol ser signe característic de pena.

Si, per exemple, un nen frunzeix les celles en plorar, sense contraure els músculs orbiculars, expressa ràbia i patiment; i si ho fa contraent els músculs piramidals del nas, l’expressió serà d’un mal humor melancòlic. Hem de tenir en compte, aquí, que els nostres avantpassats posaven els llavis endavant quan estaven irritats o de mal humor, igual que ho fan ara els micos antropoides, per tant no és inexplicable, veure-li fer a un nen.

Odi: quan algú ens ha causat un dany, ens ha ofès... experimentem antipatia i finalment odi. Aquests sentiments no s’expressen amb cap moviment particular del cos o de les faccions, a no ser que sigui amb certa rigidesa en la nostra actitud. En general, podem mantenir el nostre pensament focalitzat en la persona odiada sense deixar veure senyals externes d’indignació. Ara bé, si qui ens ha ofès és un ésser íntim, el que sentim tendeix a ser de menyspreu.

Disgust, menyspreu: el disgust és una impressió provocada originalment per un objecte que repugna en el domini del sentit del gust. El menyspreu, per la seva banda, sol manifestar-se en certs moviments de les regions nasal i bucal. Si aquests són molt pronunciats, expressen disgust. El nas s’aixeca un mica a causa de l’aixecament del llavi superior, però sovint l’expressió es distingeix tan sols pel plegament de la pell del nas. (L’expressió és la mateixa que quan percebem una olor desagradable).

A més, donat que la sensació de disgust deriva primitivament de l’acte de menjar o d’agradar, és del tot natural que la seva expressió consisteixi principalment en moviments de la boca. Però, com que a més a més el disgust provoca contrarietat, els moviments solen anar acompanyats del frunziment de les celles, i sovint de gestos per tal de refusar l’objecte que ens el provoca, i que per tant, ens preserva del seu contacte.  

A la cara, el disgust es manifesta di diverses maneres. Si el disgust es produeix menjant, la boca s’obre, com si volguéssim deixar caure allò que ens ha ofès el gust, s’escup, etc. Normalment aquesta acció va acompanyada d’una esgarrifança, al mateix temps que premem els braços contra el tronc i les espatlles s’aixequen, com en l’expressió d’horror. A més a més, en general, el llavi superior es retreu energèticament i l’inferior es baixa i es doblega cap enfora tant com  és possible, exigint la contracció dels músculs que atrauen cap avall els extrems de la boca.

Psicologia positiva

Entrevista a Martin Seligman, psicòleg i escriptor nord-americà.  És professor de psicologia a la Universitat de Pennsilvània, on exerceix de Director del Positive Psychology Center. Expresident de l'American Psychological Association.

Estudiós dels aspectes més positius del comportament de les persones: les bases psicològiques del benestar i de la felicitat.

Sembla interessant presentar-vos una entrevista que se li va realitzar, amb la qual podem entendre què significa això de la psicologia positiva, que entre altres coses estudia les emocions plaents, el desenvolupament de les virtuds i la recerca de la felicitat; però anem a veure com Seligman enfoca tot això.

A l'entrevista li pregunten si la depressió i l'estrès són sinònims d'infelicitat, però ell diu que no, que no té res a veure parlar d'una cosa i parlar de l'altra, tot i que segurament el més fàcil és associar aquests conceptes. Amb el que estarem tots d'acord, i ho diu Seligman també, és que els diners no fan la felicitat. De fet, en els països més rics és on aparèixen més casos de depressió i infelicitat.

D'altra banda parla dels camins o dreceres que escollim per buscar la felicitat (drogues, sexe sense amor, la tele...) i que ens oblidem del desenvolupament personal, que és el que dóna sentit a la vida.

D'aquesta manera també diu que hi ha diferents fòrmules per la felicitat. Són:

- Per una vida plaent: tenir tots el plaers possibles i saber gaudir-ne (compartir-los, recordar-los...), encara que, diu, és el nivell més superficial.

- Per una bona vida: (estat de fluïdesa) conèixer les nostres virtuds i els talents i reconstruir la vida, posant-los en pràctica. Ens dóna la sensació que el temps es para per poder absorvir del tot el que s'està fent.

- Per una vida amb sentit: posar les teves virtuds i talents al servei d'alguna causa que ens importi (ho interpretem com altruisme??)

Amb tot això acaba concluent que la psicologia positiva ha obtingut un èxit espectacular en els últims anys.

Si voleu llegir l'entrevista completa, podeu trobar-la al següent link: http://www.psicologia-positiva.com/entrevista.html

Algunes teories sobre motivació

Ja que a la classe vam veure la teoria de la motivació segons Maslow, basada en el concepte de necessitat, us en faig arribar un parell més perquè les conegueu, i d'aquesta manera disposem d'altres visions o altres punts de vista.

• Teoria del Factor Dual de Herzberg (1967)

Frederick Herzberg va ser un important psicòleg conegut sobretot per la seva influència en la gestió d'empreses.

Proposà la Teoria de la motivació i la higiène, altrament anomenada Tª dels dos factors, en la qual s'explica que les persones estem influenciades per dos factors:

- La satisfacció, que és resultat dels factors de motivació. Aquests ajuden a augmentar la satisfacció de l'individu, de manera que sentir-se bé a la feina, fa que es tendeixi a atribuir aquesta situació a un mateix (el que s'ha aconseguit, la responsabilitat, el reconeixement...)

- La insatisfacció, que és el resultat dels factors de higiène. Quan aquests no hi són, causen insatisfacció, de manera que es tendeix a atribuir-ho a factors externs (condicions de treball, relacions personals, etc.).

Amb tot això F. Herzberg comprovà que els factors que motiven no són els mateixos que els que desmotiven, per això distingeix:

- Factors higiènics (externs): satisfer-los elimina la insatisfacció, però no garanteix una motivació que es tradueixi en esforç i energia, de manera que si aquests no es satisfan provoquen insatisfacció. Alguns són: el sou, l'organització de l'empresa, l'ambient físic, l'estatus...

- Factors de motivació (referits al treball en sí): segons si hi són o no hi són, els individus se sentiran motivats o no. Alguns són: el reconeixement, la independència laboral, la responsabilitat...

• Teoria dels Tres Factors de McClelland (1989)

McClelland, psicòleg nord-americà interessat en analitzar la motivació dels individus i la seva relació amb la història. La seva teoria es basa en tres tipus de motivació, en tres necessitats:

- Necessitat d'èxit: basada en escollir una tasca en funció de la seva dificultat. D'aquesta manera si es té una baixa necessita, les activitats que es trien seran senzilles, no requeriran gran esforç i minimitzaran el risc de fracàs. Si hi ha una necessitat alta, es busquen reptes complexos, buscant lideratge, autonomia, reconeixement, moguts per recompenses i on la sort no hi té res a veure.

- Necessitat de poder: es basa en la necessitat de controlar i influir sobre altres persones o grups i obtenir el reconeixement d'aquests. Aquest concepte es relaciona amb la maduresa emocional, així, en un primer moment es manifesta el domini extern, per després canalitzar el desig d'influenciar els altres.

- Necessitat d'afiliació: basada en la necessitat de sentir-se part d'un grup, en tenir relacions amistoses, harmonioses... (podira equiparar-se al nivell de la piràmide de Maslow de la necessitat de pertinença). Inclou l'acceptació de regles i preferir tasques on hi hagi relacions personals.

Si voleu saber i conèixer altres teories entorn la motivació, podeu llegir informació sobre la Teoria X i Y de McGregor (1966), la Teoria de les expectatives de Vroom (1964), etc.

PNL

Buscant informació sobre Programació Neurolingüística, tema del qual en vam estar parlant la setmana passada a classe, m'ha semblat interessant explicar-vos alguna de les estratègies que es proposen quant a l'exercitació del procés mental de la memòria, i en relació a la seva eficàcia.

Tots sabem que la memòria és una capacitat que s'ha d'exercitar, ja que si no ho fem així, s'atrofia. D'aquesta manera, exercitant el nostre cervell, podem fer augmentar la seva capacitat i per tant, desenvolupar la memòria, ja sigui auditiva, visual, etc.

Però deixant de banda tot això que ja coneixem, anem a veure altres qüestions que ens ajudaran a saber més coses referents a aquest procés mental. En l'activitat elèctrica i química del cervell, hi intervenen, durant les vint-i-quatre hores, diverses ones que s'emeten; n'hi ha 4 de diferents:

- Ones beta: quan estem en estat d'alerta, desperts i actius

- Ones alfa: quan estem alertes, però relaxats i tranquils

- Ones theta: quan estem en un estat de meditació

- Ones delta: quan estem en un son profund

Està demostrat que quan emetem ones alfa, és a dir, quan estem en alerta i relaxats i tranquils, és quan tenim millor capacitat d'aprenentatge, de manera que estem més receptius i retenim millor la informació (podeu interpretar vosaltres mateixos les freqüències de les ones a la imatge). De fet, només cal que preneu com a exemple un nen mirant la tele: està relaxat i alerta, per això aprèn tant i tan ràpid.

Si bé en aquest estat també hi ajuda la disminució de l'estrès, anem a comentar tot seguit un parell d'exercicis que ens proposen per exercitar la memòria.

1. Pren com a objectiu una millor retenció a l'hora de llegir textos:

a) Relaxar el cos i respirar profundament, fet que ens ajudarà a tenir més lucidesa i les neurones tindran més oxígen. Amb aquesta major lucidesa estem més receptius per aprendre; aconseguirem un aprenentatge més ràpid i una memòria millor.

b) Enviar l'ordre al cervell que jo em concentro, que entenc el que llegeixo, ...

c) En iniciar la lectura, la comprendrem amb els dos hemisferis, és a dir, per un costat allò que llegim tindrà lògica i per l'altre, adquirirà sentit i ho interpretarem.

2. Pren com a objectiu recordar amb facilitat els noms de les persones que acabem de conèixer:

a) Demanar que et repeteixin el nom i repetir-lo tu mateix. D'aquesta manera es recorda auditivament.

b) quan et diuen el nom, imaginar-te que l'escrius ben gran i clarament al front de la persona. Aquí el recordarem de forma visual.

c) Associar els noms nous a alguna cosa en relació a la nostra vida, com ara una mestra que haguem tingut, un veí, un familiar... Ara recordem el nom per associació i visualització.

Doncs bé, aquestes només són un parell d'exemples (val a dir que el primer és aplicable a l'aula si volem ser mestres) pel que fa a la diversitat d'estratègies que s'ofereixen en PNL. Trobareu més informació, tests, etc. a la pàgina web http://www.estrategiaspnl.com/

"Som primats"

Com recordareu, avui a classe hem fet referència a la psicologia experimental i hem descobert la gran similitud que existeix entre els humans i els grans primats, sobretot els ximpanzés. Fent referència al que hem comentat sobre H. Harlow i l'experimentació amb primats, destacant la importància del contacte en general, però del contacte matern en particular, a continuació trobem una explicació detallada de l'experiement, que ens servirà per visualitzar millor la situació i per poder relacionar-ho amb un altre vídeo interessant que presentaré més endavant.

"El experimento era bastante sencillo. Harlow cogía a unos monos rhesus bebés y les daba a elegir entre dos madres artificiales. Se trataban de modelos, semejantes a una mona adulta para que el bebé tratará de creer que era su madre. Una de ellas simplemente estaba cubierta de felpa. La otra, simplemente tenía barrotes de hierro pero tenía un biberón con leche.

Cuando el experimento comenzó, los resultados fueron abrumadores, los monos preferían el contacto de felpa materno, que el de hierro, aunque éste tuviera leche. Los pequeños monos preferían agarrarse a la madre de felpa buscando su contacto y protección que acercarse a la madre de hierro para tomar leche. Cuando la sensación de hambre era ya insoportable, iban corriendo a la madre de hierro, tomaban la leche suficiente y volvían corriendo a agarrarse a la madre de felpa. Más tarde, se comprobó que cuando se trataba de asustar a los monos, salían corriendo a buscar refugio en la madre de felpa.

Este comportamiento, tan claro al principio, iba perdiéndose conforme los monos iban haciéndose adultos y cada vez iban buscando más el alimento que el contacto “materno”."

D'altra banda, és interessant i us vull fer arribar un vídeo del programa Redes, presentat pel comunicador científic Eduard Punset, on es veu clarament la intel·ligència que posseeixen aquests animals, capaços de solucionar problemes, de cooperar, d'idear estratègies, de comprendre, etc. En definitiva, podem veure-hi allò que comparteixen amb els humans.

El vídeo el podeu veure al següent link:

http://www.redesparalaciencia.com/2838/redes/2010/redes-59-somos-primates-1%C2%AA-parte

Val a dir que hi ha una segona part del reportatge que trobareu fàcilment a la mateixa pàgina web. A més, aprofito per recomanar-vos a tots i totes que us animeu a veure el programa Redes, ja que ofereix temes com psicologia social, conducta, aprenentatge, pensament, etc.

Benvinguda al blog

Em presento: sóc la Laia Amer, estudiant de 3r de Mestra, especialitat d'Educació Primària, de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

El principal objectiu d'aquest bloc que inicio és fer arribar a tots els companys de l'assignatura totes aquelles curiositats i aspectes interessants que girin entorn els continguts que es treballin a classe. Així doncs, aquí hi trobareu diverses informacions que de ben segur seran del nostre interès i que ens serviran per ampilar els nostres coneixements. Espero que així sigui. Ànims i benvinguts al blog!