Psicologia positiva

Entrevista a Martin Seligman, psicòleg i escriptor nord-americà.  És professor de psicologia a la Universitat de Pennsilvània, on exerceix de Director del Positive Psychology Center. Expresident de l'American Psychological Association.

Estudiós dels aspectes més positius del comportament de les persones: les bases psicològiques del benestar i de la felicitat.

Sembla interessant presentar-vos una entrevista que se li va realitzar, amb la qual podem entendre què significa això de la psicologia positiva, que entre altres coses estudia les emocions plaents, el desenvolupament de les virtuds i la recerca de la felicitat; però anem a veure com Seligman enfoca tot això.

A l'entrevista li pregunten si la depressió i l'estrès són sinònims d'infelicitat, però ell diu que no, que no té res a veure parlar d'una cosa i parlar de l'altra, tot i que segurament el més fàcil és associar aquests conceptes. Amb el que estarem tots d'acord, i ho diu Seligman també, és que els diners no fan la felicitat. De fet, en els països més rics és on aparèixen més casos de depressió i infelicitat.

D'altra banda parla dels camins o dreceres que escollim per buscar la felicitat (drogues, sexe sense amor, la tele...) i que ens oblidem del desenvolupament personal, que és el que dóna sentit a la vida.

D'aquesta manera també diu que hi ha diferents fòrmules per la felicitat. Són:

- Per una vida plaent: tenir tots el plaers possibles i saber gaudir-ne (compartir-los, recordar-los...), encara que, diu, és el nivell més superficial.

- Per una bona vida: (estat de fluïdesa) conèixer les nostres virtuds i els talents i reconstruir la vida, posant-los en pràctica. Ens dóna la sensació que el temps es para per poder absorvir del tot el que s'està fent.

- Per una vida amb sentit: posar les teves virtuds i talents al servei d'alguna causa que ens importi (ho interpretem com altruisme??)

Amb tot això acaba concluent que la psicologia positiva ha obtingut un èxit espectacular en els últims anys.

Si voleu llegir l'entrevista completa, podeu trobar-la al següent link: http://www.psicologia-positiva.com/entrevista.html

Algunes teories sobre motivació

Ja que a la classe vam veure la teoria de la motivació segons Maslow, basada en el concepte de necessitat, us en faig arribar un parell més perquè les conegueu, i d'aquesta manera disposem d'altres visions o altres punts de vista.

• Teoria del Factor Dual de Herzberg (1967)

Frederick Herzberg va ser un important psicòleg conegut sobretot per la seva influència en la gestió d'empreses.

Proposà la Teoria de la motivació i la higiène, altrament anomenada Tª dels dos factors, en la qual s'explica que les persones estem influenciades per dos factors:

- La satisfacció, que és resultat dels factors de motivació. Aquests ajuden a augmentar la satisfacció de l'individu, de manera que sentir-se bé a la feina, fa que es tendeixi a atribuir aquesta situació a un mateix (el que s'ha aconseguit, la responsabilitat, el reconeixement...)

- La insatisfacció, que és el resultat dels factors de higiène. Quan aquests no hi són, causen insatisfacció, de manera que es tendeix a atribuir-ho a factors externs (condicions de treball, relacions personals, etc.).

Amb tot això F. Herzberg comprovà que els factors que motiven no són els mateixos que els que desmotiven, per això distingeix:

- Factors higiènics (externs): satisfer-los elimina la insatisfacció, però no garanteix una motivació que es tradueixi en esforç i energia, de manera que si aquests no es satisfan provoquen insatisfacció. Alguns són: el sou, l'organització de l'empresa, l'ambient físic, l'estatus...

- Factors de motivació (referits al treball en sí): segons si hi són o no hi són, els individus se sentiran motivats o no. Alguns són: el reconeixement, la independència laboral, la responsabilitat...

• Teoria dels Tres Factors de McClelland (1989)

McClelland, psicòleg nord-americà interessat en analitzar la motivació dels individus i la seva relació amb la història. La seva teoria es basa en tres tipus de motivació, en tres necessitats:

- Necessitat d'èxit: basada en escollir una tasca en funció de la seva dificultat. D'aquesta manera si es té una baixa necessita, les activitats que es trien seran senzilles, no requeriran gran esforç i minimitzaran el risc de fracàs. Si hi ha una necessitat alta, es busquen reptes complexos, buscant lideratge, autonomia, reconeixement, moguts per recompenses i on la sort no hi té res a veure.

- Necessitat de poder: es basa en la necessitat de controlar i influir sobre altres persones o grups i obtenir el reconeixement d'aquests. Aquest concepte es relaciona amb la maduresa emocional, així, en un primer moment es manifesta el domini extern, per després canalitzar el desig d'influenciar els altres.

- Necessitat d'afiliació: basada en la necessitat de sentir-se part d'un grup, en tenir relacions amistoses, harmonioses... (podira equiparar-se al nivell de la piràmide de Maslow de la necessitat de pertinença). Inclou l'acceptació de regles i preferir tasques on hi hagi relacions personals.

Si voleu saber i conèixer altres teories entorn la motivació, podeu llegir informació sobre la Teoria X i Y de McGregor (1966), la Teoria de les expectatives de Vroom (1964), etc.